Mishima és un home fascinat per la
guerra i la mort, la qual veu com un art, és per això que aquest sentiment el
porta a fixar-se en l'estat espanyol.
Un dels paral·lelismes que troba
Mishima entre el codi de conducta japonès i la història d'Espanya és la del
marquès de Benavente. L'emperador Carles V, també conegut com a Carles de Gant,
obliga al marquès de Benavente a allotjar al seu castell de Toledo el
conestable de Borbó, tot i considerar
aquesta ordre una humiliació l'acata sense protestar però tant bon punt el conestable marxa, el marquès incendia el seu propi castell, doncs no està
disposat a viure sota el mateix sostre on hi ha hagut un traïdor. Aquesta acció
és, per Mishima, l'equivalent al ritual del seppuku:
"... un dels nostres hauria complert sense protestar, com Benavente,
l'ordre del seu daimyo o del shogun, i després hauria realitzat el seppuku. Com que a Espanya no existeix
tal tradició, l'acte d'en Benavente és un perfecte símbol. És el mateix però
d'una altra forma".
L'interès de Mishima pel món hispànic creix arran de conèixer al professor acadèmic Luis Díez del Corral. Díez de Corral (1911 - 1998) va ser, a banda de professor universitari, Procurador de les Corts espanyoles durant les dues primeres legislatures de l'època franquista (1943-49). Va ser convidat diverses vegades per les universitats japoneses a fer conferències i cursos sobre la història d'Espanya. Un dels diaris que finançava va organitzar una sèrie de col·loquis amb intel·lectuals i periodistes (1968-70). Serà en una d'aquestes conferències on Mishima coneixerà al professor i quedarà tant fascinat que acabat l'acte s'adreçarà a ell per convidar-lo a sopar amb intèrprets i periodistes . Durant el sopar Mishima se sent tan còmode que acomiada periodistes i intèrprets ja que tots dos parlen anglès a la perfecció.
L'interès de Mishima pel món hispànic creix arran de conèixer al professor acadèmic Luis Díez del Corral. Díez de Corral (1911 - 1998) va ser, a banda de professor universitari, Procurador de les Corts espanyoles durant les dues primeres legislatures de l'època franquista (1943-49). Va ser convidat diverses vegades per les universitats japoneses a fer conferències i cursos sobre la història d'Espanya. Un dels diaris que finançava va organitzar una sèrie de col·loquis amb intel·lectuals i periodistes (1968-70). Serà en una d'aquestes conferències on Mishima coneixerà al professor i quedarà tant fascinat que acabat l'acte s'adreçarà a ell per convidar-lo a sopar amb intèrprets i periodistes . Durant el sopar Mishima se sent tan còmode que acomiada periodistes i intèrprets ja que tots dos parlen anglès a la perfecció.
 |
| Yukio Mishma acompanyant a Díez del Corral conjuntament amb la seva dona |
L'assistència de Mishima a les
següents conferències -dada publicada per diferents diaris del país- fa que el
volum d'oients augmenti i l'organització es veu obligada a canviar a auditoris
més grans, posar altaveus a sales properes i passadissos i habilitar més cadires.
Mishma està fascinat per expressions com els crits dels legionaris de Viva la muerte!, l'himne espanyol de novios de la muerte o la famosa frase de Casto Méndez Núñez, almirant de la guerra Hispana-Sudamericana, que diu: más vale honra sin barcos, que barcos sin honra. Inclús a una de les seves novel·les més rellevants com és Confessions d'una màscara fa una referència al Quixot de Miguel de Cervantes.
El 24 de setembre de 1969,
Mishima escriu un article, essencial per
entendre el seu ideari polític, a The
Times amb el títol A Problem of
Culture on parla de "l'esperit
espanyol del samurai" i en un dels seus últims escrits fa un gran elogi als espanyols, especialment a la seva
doctrina del "bon morir", doncs, com ell mateix diu "la
consciència de la mort és una condició prèvia de tota bona cultura" (Scruton,
Roger: In the cause of Death, a Japanese Literature, 1975).
Arriba a fer declaracions com
"em considero a mi mateix un Don Quixot, bé un Quixot menys
contemporani" (The talk of the Town,
sense firma, al New Yorker el 12 de desembre de 1970) o bé quan en una
entrevista li pregunten a qui salvaria si una bomba atòmica caigués sobre Europa
respon "al filòsof alemany Martin Heidegger i al historiador espanyol
professor Díez del Corral"
Nota: aquest capítol no està integrat al capítol ideològic de Y.M. perquè com hem vist la curiositat de Mishima per l'estat espanyol o la legió és merament estètica.
