Personalitats entorn la figura de Mishima


Yoko Sugiyama, també coneguda amb el cognom autèntic de Mishima, Hiraoka, és nascuda el 13 de febrer de 1937 a Tòquio, filla del pintor Yasushi Sugiyama i esposa de Yukio Mishima amb qui va tenir dos fills. Va dedicar la seva vida a la música fins el dia de la seva mort el juliol de 1995.




Yasunari Kawabata, nascut el 1899 fou un escriptor jaonès guardonat amb el premi Nobel de Literatura l'any 1968. Mentor i amic de Mishima, el podem trobar al casament d'aquest amb Yoko Hiraoka fent de padrí de noses. Dos anys després de la mort del seu amic i arran d'una depressió després no superar-ho i de contraure  Parkinson es suïcida inhalant gas. 



Masakatsu Morita de 23 anys d'edat. Estudiant de la universitat de Waseda, fill menor d'un professor d'escola i orfe des dels dos anys de vida. És seriós i té dons de lideratge. És nomenat cap del Tate-no-kai el 1969 i de la màxima confiança de Mishima arribant a ser l'encarregat de ser el kaishaku-nin del seu mestre tot i que fallarà i finalment serà el seu company Furu Koga qui acabarà la missió. Morirà conjuntament amb Mishima el dia del desenllaç final seguint els passos del seu cabdill i compartirà el mateix kaishaku-nin.

Fotografia utilitzada en el seu funeral


Hiroyasu Koga (荒地浩靖) conegut pel sobrenom de Furu Koga, de 23 anys d'edat, fill d'un mestre d'escola i estudiant de dret. És expert en l'art de l'esgrima amb katana i aquest fet el durà a tenir un paper més rellevant del que ell es pensa en la vida -o més ben dit en la mort- de Mishima.
Serà l'encarregat de ser el kaishaku-nin d'en Morita
Quan Mishima li demana que participi amb ell en l'acció del 25 de novembre, aquest accepta però li demana permís per tornar al seu poble a acomiadar-se silenciosament de la família i el paisatge. Mishima no només comprèn la petició sinó que paga la meitat del bitllet del tren. 
Serà condemnat a quatre anys de treballs forçats però arrel de la seva bona conducta serà posat en llibertat en qüestió de mesos amb la resta de l'escamot. Sempre s'havia cregut que Furu Koga s'havia fet sacerdot sintoista però des del 2005 hi ha una teoria alternativa que explica que es va convertir en el líder del Seicho-no-le a Hokkaido i fou rebatejat amb el cognom de Arechi. A dia d'avui es possible que resideixi a Kumamoto.

Foto realitzada per la policia en arribar arrestat a comissaria


Masahiro Ogawa de 22 anys i de gran estatura. Fill d'un empleat d'oficina, és amic íntim d'en Morita. En el judici pels fets del 25 de novembre declararà que va actuar per amor a l'Emperador. Tot i les seves expectatives inicials de morir durant el desenllaç sobreviurà per ordre de Mishima i serà condemnat a quatre anys de treballs forçats tot i que passats uns mesos resultarà alliberat per bona conducta. No he trobat més informació sobre ell.


Ogawa era l'encarregat de fer onejar la bandera del Tate-no-kai

Masayoshi Koga conegut pel sobrenom de Chibi Koga degut a la seva baixa alçada, de 21 anys d'edat. Fill únic d'un pagès de mandarins que va morir quan Koga tenia quatre anys. La mare, viuda, va dedicar tots l'esforç a que ell pogués anar a la universitat. Durant el judici serà condemnat a quatre anys de treballs forçats però gràcies a la seva bona conducta serà alliberat passats uns mesos. No he trobat més informació sobre ell.


Chibi Koga en el moment de la detenció


General Kanetoshi Mashita és el comandant en cap de l'Exèrcit  de l'est i va ser víctima de l'Incident organitzat per Y.M. i va ser testimoni del Seppuku practicat pels seus segrestadors. El seu impecable currículum militar no va impedir l'atac de Mishima, degut a la confiança que aquest gaudia a l'exèrcit, i quan aquest li demanà una audiència no dubta en acceptar l'oferta. Després del 25 de novembre dimiteix del seu càrrec. No he trobat més informació sobre ell.

El general va ser entregat sà i estalvi pels supervivents de l'Incident a les autoritats

Emperador Hiro-Hito regnant entre el 1926 i 1989. Encara que en principi semblava que no aliè en la política de Japó, després de la seva mort, es va trobar documentació on es demostra que sí que hi va intervenir com per exemple l'ordre 'entrar en la IIGM. Al perdre la guerra, l'Emperador va rebre immunitat però va ser obligat a renunciar el seu estatus diví i la sobirania imperial va ser transformada en monarquia constitucional el 1946.






Cap comentari: