Ens trobem al 1949, Mishima amb vint-i-quatre anys escriu confessions d'una màscara, que serà l'inici del seu èxit. Aquesta publicació cridà l'atenció dels crítics i altres escriptors de renom, com per exemple el Premi Nobel Yasunari Kawabata que de seguida l'acull donant-li suport i ajuda, convertint-se en el seu mentor i iniciant una bona amistat. L'any 2014 es publica el llibre Kawabata - Mishima. Correspondència 1945 - 1970, que malauradament no disposa de traducció en català, i que tractarà de les cartes que es varen enviar ambdós escriptors. En un futur Mishima també buscarà el seu protegit i descobrirà la narrativa L'estació del Sol del jove escriptor Shintaro Ishihara de qui serà el seu mentor.
 |
| Mishima compartint conversa amb Kawabata |
 |
| Y.M. amb l'escriptor Shintaro Ishihara |
Al 1958 concep matrimoni amb Yoko Sugiyama i tenen un nen, en Noriko Tomita i l'any 1962 una nena que es diu Iichiro Hiraoka. Com a curiositat, la primera pretendent de Mishima va ser Michiko Shoda, qui finalment es casaria amb el príncep hereu Aki-Hito. Ambdos casaments van coincidir i una revista femenina va publicar una enquesta amb la següent pregunta "Si es tractessin dels últims homes de la Terra (referint-se a l'emperador i a l'escriptor)... amb qui preferiria casar-se?" la meitat de les enquestades es van declinar per el suïcidi.
Mishima va ser proposat a Premi Nobel de literatura fins a tres ocasions tot i que incomprensiblement mai el va aconseguir. El 1968 el guanyarà el seu mestre i amic Kawabata qui expressarà "ignoro perquè m'han donat un premi Nobel a la literatura existint Mishima. Un geni literari com Mishima, només el produeix la humanitat cada dos o tres segles. Té un do casi miraculós per a les lletres. Mishima se n'adonarà que passaran molts anys fins que un altre japonès torni a guanyar el Premi Nobel i alguns pensaran que aquest és el motiu real del seu suïcidi, sigui com sigui, això no serà inconvenient per ser el primer en felicitar al seu amic. Tant mateix, els seus èxits literaris acompanyats de la seva manera de ser fan que Mishima guanyi fama a nivell internacional, sobretot a Amèrica i a Europa on es traduiran diverses obres seves i això li permetrà viatjar a París, Nova York o el Brasil -enllaç en castellà-, entre d'altres indrets. Cal destacar que Mishima parlava anglès i alemany de manera fluida a la vegada que es va interessar per l'estat espanyol.
 |
| Y.M. a Nova York |
 |
| Y.M. al vaixell cap a Brasil el 1952 |
A partir de 1955, amb 30 anys, comença a entrenar el seu físic amb pesos i practicant kendo i boxe, arribant a ser culturista i mestre d'arts marcials
 |
| Mishima practicant el kendo |
Al 1967 s'allista a les Forces d'Autodefensa del Japó i obté un entrenament bàsic per que li servirà per fundar el seu propi exèrcit un any més tard.Durant els 10 últims anys de la seva vida actua i dirigeix diverses pel·lícules com per exemple Yûkoku (Patriotisme).
Laboralment Mishima En general Mishima va treballar de funcionari al Ministeri de Finances Japonès i de bibliotecari. Tot i el seu conservadorisme va portar un estil de vida força occidental, marcat per l'art europeu. En moltes fotografies el podem veure amb texans i samarretes o americanes, en lloc de l'estil clàssic japonès.
Descobrirem més sobre Mishima i la seva vida adulta en els següents capítols.
