Una de les coses que més crida l'atenció de la figura de Yukio Mishima és que un escriptor disposi d'un exèrcit propi. Aquest exèrcit no és pas un cos de guardaespatlles, sinó nacional i correspon a la voluntat de condicionar l'exèrcit i l'emperador Japonès en el cas que faci falta.
El nom de l'exèrcit és el Tate-no-kai que en català es tradueix com a Societat de
l'Escut. Aquest nom està inspirat en la finalitat del Tate-no-kai perquè al contrari del que és habitual, aquest exèrcit,
no utilitza armes sinó que està pensat únicament per fer d'escut o defensa i no
pas per l'atac. La intervenció d'aquest exèrcit serà única, doncs un cop entrat
en acció, si s'assoleix amb èxit la missió, tots els membres moriran en el
ritual del kiri-jini.
Per entendre el motiu pel qual
uns tres-cents joves s'inscriuen a la Societat de l'Escut hem d'interpretar la
situació que queda al Japó després de la IIna Guerra Mundial.
 |
| bandera del Tate-no-kai |
 |
| foto dels inicis de l'exèrcit de Mishima |
Ens trobem a l'era Showa que és
el període de la història del Japó corresponent al regnat de l'emperador Showa
(Hirohito) que va des de 1927 al 1989. Japó acaba de sortir de la I Guerra
Mundial, està submergida en un caos polític, el col·lapse del capitalisme i
l'amenaça del comunisme donen pas a una demanda creixent d'un moviment
conservador i patriòtic, el 1937 entra en guerra amb la Xina i el 1941 va
entrar al conflicte de la II Guerra Mundial fins que el 1945 és atacat per dues
bombes atòmiques, les úniques en tota la història, donant pas a la derrota.
Això va donar pas a una ocupació per part dels Estat Units que durà set anys fins el 1952, on la nació nipona
recupera la seva sobirania. Una
sobirania retallada com mostra la Constitució japonesa del 1947 sorgida de
l'ocupació. Aquesta nova constitució dóna nous aires democràtics i acosta
l'arxipèlag a Occident. L'emperador perd els poders polítics passant a esser
una figura merament simbòlica i es crea un parlament, no obstant la clàusula
que més crida l'atenció és la de l'article 9 que parla de la renúncia al dret
de finançar forces de terra, mar o aire ni cap altre potencial bèl·lic, és a
dir a la renuncia total de tenir un exèrcit propi, per altra banda veiem com, Japó
és veu en el deure d'acollir l'exèrcit americà a la base d'Okinawa.
Aquesta situació portà a que
molts japonesos, sobretot estudiants universitaris es llancessin al carrer per
protestar. La gran majoria dels estudiants, amb afiliacions polítiques
d'esquerra, protestaven per la presència dels Estats Units al seu país, però els
estudiants que s'aplegaven al voltant del diari estudiantil Ronso Journal i ogranitzacions polítiques universitàries, de tendència conservadora i imperialista, anaven més enllà de
lluitar contra la presència americana a l'illa i advocaven pels valors
japonesos, servir a l'emperador de Japó i restablir el seu poder. Aquests, i d'altres joves, van trobar les
seves respostes en la fundació el 1967 del Tate-no-kai de Mishima que maldava per restablir els
valors nipons com el codi d'honor samurai. No obstant els més crítics, d'aquests estudiants, es distancia del Tate-no-kai quan Mishima cau en la teatralització o bé en el puritanisme de l'ideal. En trobem dos exemples clars: Un és la cerimònia de constitució del grup inicial .Al voltants d'una dotzena de persones, Mishima escriu: els presents jurem convertir-nos en els pilars d'un Japó imperial es fa una ferida al dit índex i demanà als presents a fer el mateix amb l'objectiu d'omplir una copa i demana, donant exemple i sent el primer, que s'ho beguin, sense deixar el seu humor de banda diu "Quin grup de Dracules!"
L'altre exemple de puritanisme ideològic, el qual li va valer el distanciament d'un dels seus homes de confiança, és quan l'agost de 1969 pretén que el primer cap del Tate-no-kai es mantingui pur i en castedat . El noi que tenia novia i estava preparant el casament abandona el grup i és substituit per Masakatsu Morita de 23 anys d'edat.
Per situacions excepcionals, aquesta milícia obté el dret d'entrenar-se amb les forces d'autodefensa -que supleixen l'exèrcit- en el campament militar de Fuji aprenent a organitzar estratègies de combat i lluita anti-avalots durant un mes , en grups de 20. Cada any tenen uns dies d'actualització conjuntament amb les noves incorporacions. Val a dir que Mishima participa en totes i cada una de les edicions. Després de dos anys la milícia comptava amb 300 soldats amb cinc nivells d'oficials sent un dels seus caps destacats en Morita que ja s'ha esmentat. Això valdrà una crítica en el titular del article del Times de Londres que diu L'exèrcit Japonès entrena a un grup d'extrema dreta firmat per l'Scott Stokes.
L'altre exemple de puritanisme ideològic, el qual li va valer el distanciament d'un dels seus homes de confiança, és quan l'agost de 1969 pretén que el primer cap del Tate-no-kai es mantingui pur i en castedat . El noi que tenia novia i estava preparant el casament abandona el grup i és substituit per Masakatsu Morita de 23 anys d'edat.
Per situacions excepcionals, aquesta milícia obté el dret d'entrenar-se amb les forces d'autodefensa -que supleixen l'exèrcit- en el campament militar de Fuji aprenent a organitzar estratègies de combat i lluita anti-avalots durant un mes , en grups de 20. Cada any tenen uns dies d'actualització conjuntament amb les noves incorporacions. Val a dir que Mishima participa en totes i cada una de les edicions. Després de dos anys la milícia comptava amb 300 soldats amb cinc nivells d'oficials sent un dels seus caps destacats en Morita que ja s'ha esmentat. Això valdrà una crítica en el titular del article del Times de Londres que diu L'exèrcit Japonès entrena a un grup d'extrema dreta firmat per l'Scott Stokes.
 |
| Mishima amb el seu exèrcit en el primer aniversari del Tate-no-kai |
 |
| L'exèrcit Tate-no-kai desfilant el 3 de novembre del 1969 al terrat del Teatre Nacional de Tokyo |
 | ||
| Avalots protagonitzats per Zengakuren. |
Mishima, disposat a entrar en
acció canvia de plans, veient que no pot lluitar al costat de les forces
d'Autodefensa decideix un nou objectiu. El
Tate-no-kai es dóna a conèixer mundialment el dia 25 de
novembre de 1970 arrel de la seva acció més pretensiosa (en parlem al capítol L'incident: La fi de Mishima) que va acabar amb la mort de Yukio Mishima
i en Masakatsu Morita,
algunes detencions i va donar lloc a la dissolució de l'exèrcit, tres mesos
després, el 28 de febrer de 1971
