Introducció

 

Yukio Mishima (1925-1970)

 

 Segurament el nom de Kimitake Hirakoa no ens diu res, però si parlem d'ell amb el sobrenom de Yukio Mishima és possible que la memòria ens digui alguna cosa més ja que s'ha estudiat i escrit molt sobre la seva polèmica figura. Almenys per a mi va ser així durant molt de temps fins que un amic em va regalar el remor de les onades i  anys més tard en una prestatgeria d'intercanvi vaig aconseguir la biografia Mishima o el placer de morir de l'escriptor espanyol JA Vallejo-Nágera i que m'ha servit per traçar la informació d'aquest blog.

Buscant més informació he vist que a dia d'avui no existeix res editat en català, ni en paper ni a la xarxa, tret de la seva important contribució literària i quatre pinzellades sobre la seva vida. És per això que aquest espai es centra en l'objectiu de parlar i d'explicar la seva vida i proeses en català, més que no pas fer cap descobriment nou al respecte i animar a escriptors i intel·lectuals en general a treballar sobre Mishima en la nostra llengua. Fer un modest homenatge a qui va ser un dels personatges més polifacètics de la cultura japonesa, que es podria equiparar als homes de la Renaixença catalana  amb l'objectiu de despertar l'interès que un personatge històric d'aquestes característiques es mereix entre els lectors catalans. Demano, si cap historiador o entès, detecta cap error que m'ho faci saber per rectificar.

Mishima  és apreciat pel seu carisma extravagant que el va dur a ser traductor, novel·lista i escriptor,  actor i director, mestre d'arts marcials, culturista i model i també militar, arribant a formar un exèrcit propi. Finalment, el seu amor per Japó, el dugué a realitzar l'últim suïcidi pel ritual del Seppuku del segle XX després d'un fallit cop d'estat en el que va voler alertar de la deriva decaient i d'occidentalització del país nipó.

 

Abans de morir,  Mishima escriu La vida és breu, però jo desitjo viure per sempre i espero amb aquest espai poder aportar una mica més a aquest somni.