Post mortem

Amb el seppuku va acabar la vida de Yukio Mishima però no l'incident i dels supervivents dels que hi han participat. Tot i això, el mestre Mishima va donar ordres estrictes de com s'havia de desenvolupar l'acció fins a l'últim moment. Les seves instruccions no només van ser per aquell fatídic dia sinó que també en el pla més personal, el veiem per exemple 20 dies abans de la seva mort organitzar una exposició de la seva vida, on mostrarà l'espasa amb que cometrà el seppuku. També és important remarcar que contacta amb els seus editors per entregar les seves últimes obres i assegurar-se de la seva publicació en cas de la seva mort.

El final de l'Incident

El General Mashita acaba de ser testimoni de l'intent d'un cop d'estat i del suïcidi de dues persones. Acte seguit els supervivents de l'escamot, en Furu Koga, en Chibi Koga i l'Ogawa, li deslligaran el torç superior. Aquest, encara assegut, i aprofitant el joc que li permet certa inclinació, realitza una sèrie de reverències dirigint-se als caps disseccionats que ja estan preparats un al costat de 'altre per a l'ocasió. Aquestes reverències es deuen a un protocol de respecte davant de dos cavallers que han realitzat tal ritual. Els supervivents no poden evitar contenir les llàgrimes davant de l'escena després de renunciar  a morir per ordre del seu cap. 


llegir nota al peu de la pàgina*

Durant els preparatius Mishima ordena als tres joves mantenir-se en vida, i això suposa una gran decepció per aquests joves idealistes. La seva missió serà la d'entregar sa i estalvi el General Mashita i donar testimoni de l'acció durant el judici i fer proselitisme. Finalment, deslliguen a la víctima deixant les mans encara entre cordes per evitar que aquesta, en un contagi emocional, o per netejar el seu honor, segueixi el camí de Mishima. Finalment li deslliguen les mans davant dels precs del general que vol evitar la vergonya de ser exposat davant dels seus subordinats i al públic com si fos un captiu. Finalment apareixen dos joves subjectant pels braços al general, qui porta les mans deslligades, i el tercer sosté en alt l'espasa tacada de sang de Mishima i s'entreguen a les autoritats per ser esposats.

Els joves entregant-se a les autoritats
Judici

El 24 de març de 1971 es celebrà el judici als tres joves subordinats de Mishima i serà tot un repte pel sistema japonès judicial des de que existeix la nova legislació ja que no es coneix cap precedent en tota la jurisprudència japonesa de seppuku o de kaishaku. Els càrrecs que els imputaven varen ser el de lesió corporal, violència, tinença d'armes de foc i arma blanca. El que abans era un ritual sagrat ara està prohibit tot i que no hi ha especificació si es prohibeix l'acte en sí, la figura del kaishaku o bé si la decapitació d'algú que podria arribar a sobreviure  és un assassinat o bé una forma d'eutanàsia? Aquest serà un dels aspectes legals més debatuts durant el procés. Els testimonis declararan que durant la batussa contra els soldats que van entrar al despatx Mishima tot i ferir dotze persones va procurar fintar sense un segon cop abans d'atacar i no fer ferides mortals.
 
 Finalment la condemna per als tres nois serà una condemna de quatre anys a treballs forçats però en sortiran uns mesos més tard atribuint a la bona conducta.

L'espasa de Mishima va ser utilitzada com a prova per part de l'acusació durant el judici


Enterrament



Un cop va córrer la notícia a través dels mitjans de comunicació de l'acció perpetrada per Y.M. i del tràgic final, amics i familiars van anar a casa de l'escriptor per expressar el condol als més propers. Quan uns familiars s'acosten amb unes flors a la mare de Mishima,  la Shizue, els hi diu "no haurieu d'haver portat flors de dol, avui ha sigut el dia més feliç de la vida del meu fill" .
Mishima va tenir el funeral típic japonès el 25 de gener de 1971 incloent una vetlla, la incineració del cos, l'enterrament en una tomba familiar. En el funeral va ser un acte de masses on trobem diverses personalitats de l'entorn japonès com l'escriptor Kawabata.
Cal denunciar que el mateix 1971 les cendres de Yukio Mishima varen ser robades del cementiri. Desconec si es van recuperar o si en van trobar els autors.

D'esq. a drt: Yasunari Kawabata, escriptor; la muller i els pares de Y.M.


*Nota: he tingut dubtes de posar aquesta imatge per ètica però finalment he pensat que Mishima dedica la seva vida a exposar-se patint i simulant la seva mort.